LITERARIA

De la mateixa manera que la pintura, la meva afecció per l’escriptura es remunta de ben petit, quan en el col·legi del poble no hi havia qui em guanyés a l’hora de fer redaccions, en les quals la imaginació tenia un paper principal.

Tot i que ja he publicat vàries obres, em considero un escriptor afeccionat. Al meu parer, el professional és aquell que viu o intenta viure de la seva capacitat per plasmar sobre un paper històries, fets o vivències que realment valen la pena i que tenen la capacitat d’interessar un públic lector.

Jo, com a enginyer tècnic, sóc un professional d’un altre àmbit. Reconec però que m’hauria encantat tenir la suficient gosadia per intentar dedicar-me en exclusiva a aquesta afecció, per no dir vici, que és l’escriptura, juntament amb la meva altra gran obsessió, la pintura.

La meva obsessió per escriure és vocacional i sempre l’he portat dins. Malauradament, però, per una raó o una altra, no l’he començat a practicar seriosament fins als quaranta anys.

La imaginació és l’eina que més faig servir per escriure. Ja sigui donant vida a fets reals o plantejant relats de ficció, intento que aquesta eina meravellosa que tenim els humans que és la ment em porti a mi i als meus lectors per camins seductors i apassionants.

Per assolir aquesta fita, em poso a la pell dels meus personatges, de manera que sóc jo mateix qui viu les situacions que imagino, els sentiments que comparteixo i els fets que descric. El meu objectiu és captivar amb els sentiments i assolir la complicitat dels lectors envers els meus personatges. Suposo que com tots els escriptors.