La sala impressionista i colorista és, segurament, on es conserven els treballs dels que estic més satisfet.

D’entrada, s’hi troben algunes reproduccions de quadres del meu amic Vicenteti per acabar el nou estil en el que estic totalment involucrat actualment i que anomeno colorista. Segons alguns experts amics meus que he consultat, estaria entre el Fauvisme i el Neoimpressionisme, amb algun toc Naïf. D’aquesta nova variant el detall mes especial es el repàs dels contorns amb negre la qual cosa dona mes profunditat i no es gens vist en els estils pictòrics actuals. Si tornem a parlar de l’impressionisme pur, al meu parer, es l’estil mes gratificant per l’artista que s’atreveix a entrar dins del seu laberint. És una llàstima que actualment no hi hagi artistes com aquells.

De tot el conjunt d’aquesta part de la meva obra, el quadre que sens dubte destaca més és la reproducció de l’església d’Auvers de Van Gogh, que he titulat Vincent núm. 1. Com a anècdota d’aquest quadre, quan ensenyo la fotografia de la reproducció feta per mi, junt amb l’original, treta del Museu d’Impressionisme de París, molta gent els confon. Bé, això no vol dir que sigui millor –de cap manera!–, sinó potser que no s’hi fixen massa bé.

Les altres reproduccions vangoghianes i el quadre del meu nou estil, anomenat Cap al tard núm. 2 , són els altres que em satisfan més.