16 nov. Bon cop de falç!
Bon cop de falç! –o A carn! , que era el seu primer títol–, és el final d’un projecte que va néixer l’any 2007 i que amb la col·laboració de l’Andreu González, el meu amic i company d’aventura, ha arribat a bon port. Podríem dir que el llibre ja navegava pel món literari , però en un moment donat, quan una persona amiga em va presentar l’Andreu, aquest va pujar sense dubtes a bord i em va ajudar a pintar el vaixell de nou, a modernitzar-li el motor i a adreçar-lo cap a un bon port, on afortunadament al final ha arribat. Sense la seva aportació difícilment avui estaríem on estem.
Bon cop de falç! és la història d’un home normal en una època convulsa. Un home arrossegat pels fets que l’envolten i que contempla com la desgràcia, l’odi i la violència colpeixen la seva família i la seva casa fins arrossegar-lo pels camins de la revenja i la destrucció moral i personal. Finalment, la seva ànima eixuta i el seu cos cansat cerquen la pau i la serenor que tant sols li pot donar el servei als altres.
Precisament en aquest moment, quan per fi sembla que la tranquil·litat ha arribat de nou al seu esperit, quan torna a casa alliberat dels seus neguits i disposat a reprendre definitivament un nou camí, és quan de la manera més inesperada podrà assolir la seva revenja sobre l’home que un tràgic dia, anys enrere, havia esmicolat la seva vida i la dels seus.
Amb Bon cop de falç! !, l’Andreu i jo hem obtingut el premi Nèstor Luján 2011, però també hem assolit quelcom molt important: el reconeixement a molts anys d’esforç i sacrifici en un projecte creatiu al qual sempre hem dedicat la nostra màxima il·lusió.
No puc deixar de donar las gràcies als bons amics de la nostra agència literària : la Sandra Bruna, en Joan , la Natàlia i la resta de l’equip, que des del primer moment van treballar per nosaltres, convençuts de les nostres possibilitats.
Per descomptat, també he d’esmentar els altres amics de Columna : l’Alexandre Porcel, la Berta, la Sílvia i tots els altres que han participat en el procés d’edició. La seva dedicació i atenció han estat realment insuperables.
Ramon Gasch i Pou – 19 d’octubre de 2011